Un arc anònim s’alça amb una foscor que sembla posar a prova qui s’hi acosta. La pedra, gastada i irregular, manté una presència que intriga i incomoda alhora, com si el temps hi hagués deixat una mena de advertiment silenciós. El pas estret s’endinsa cap a una llum llunyana i fa pensar si de veritat estem preparats per travessar-lo.

Conesa