Al Porxo de Riudecols, el segle XVI respira amb línies noves. Els arcs de ciment s’hi encreuen amb la rectitud de la fusta, com si la restauració hagués volgut recordar que la geometria també és memòria. Aquí, la pedra antiga i les formes contemporànies no competeixen, es reconeixen. És un portal que no només deixa passar, sinó que ordena la mirada.

Riudecols