En un racó discret de Conesa, un arc sense nom s’aixeca amb la saviesa de la pedra antiga. Rugós i irregular, sembla haver estat modelat pel temps més que per la mà humana. El pas que hi puja, estret i ombrívol, conserva la proximitat d’un espai viscut, com si cada graó guardés la memòria de generacions. No necessita títol perquè la seva força neix precisament d’aquest anonimat que l’arrela al poble.

Conesa