En aquestes rues estretes del call jueu, els arcs s’encadenen com un pas antic que respira a poc a poc. La pedra conserva una quietud profunda, i al fons, la casa tradicional, com Ca la Garsa que recorda capes de temps que encara hi són. La llum entra amb mesura, dibuixant un espai que emociona sense dir res, només deixant que la història passi entre ombra i silenci.

Tarragona